El Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona és on es reunia el gobern de la ciutat des que al 1249 Jaume I va nomenar els 4 primers prohoms de la ciutat assistits per 8 consellers.
Al 1265 en Jaume I estableix en cent el nombre dels seus membres (d'aqui el nom del saló), i tot i que amb el temps va variar la quantitat, les funcions eren les mateixes: Gobern del municipi, protecció dels mercaders de la corona d'Aragó,...

En 1373 s'inaugura el nou Saló de Cent:

Durant la revolta contra Felip IV (1640) es va crear la fortificació de Montjuïc, convertint-se en 1694 en Castell.
Ha estat emprat en diverses ocasions per bombardejar la ciutat, com a presó militar on s'hi varen tancar i brutalment torturar els anarquistes de finals del S.XIX, als activistes de la Setmana Tràgica, i pel judici i posterior fusellament de Lluis Companys.

Tot i la innauguració de la Universitat (1863) els estudis de Medicina encara es feien en l'Hospital de la Santa Creu (actual Biblioteca de Catalunya) fins que el 1879 es va presentar el projecte d'un nou hospital que al final (1900) es va situar a l'esquerra de l'eixample (Hospital Clinic).

Parc de Bombers de l'eixample esquerra (Provença, 176)
Gràcies als bombers de BCN es varen crear les primeres normatives estatals de prevenció d'incèndis(finals del S.XVIII).

Cedida, també, pels amics de la Rambla de Catalunya 1972

El Passatge Permanyer és un conjunt de casetes de tipus anglès que formen un passatge empedrat entre els carres de Llúria i de Pau Claris i consell de Cent i València. Va ser projectat de manera unitària per Jeroni Granell l'any 1864. Les cases consten de semisoterrani i planta baixa sobrealçada, amb un petit jardinet al davant. I van viure el pianista català Vidiella i el polifacètic Apel.les Mestres.
Davant del Passatge Permanyer es troba la Torre de les Aigües.

El Fossar de les Moreres era el cementiri parroquial de Santa Maria del Mar (on si varen enterrar els caiguts en la guerra de 1714) fins que el 1821 Ferran VII va traslladar els cementiris fora muralles.

Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor,fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor (Frederic Soler, Pitarra)

La casa de la misericordia de Barcelona (c/d'Elisabets) va ser creada el 1581 per ajudar a la gent necesitada, fins que cent anys despres es va concretar en l'acolliment de "donzelles necessitades d'ampar"

Al carrer Torrijos al centre del barri de Gràcia va romandre oberta fins a finals dels anys 80 una de les últimes vaqueries de la ciutat.

A finals del S.XVIII el Marques de Castellbell es va fer construir aquest Palau quan va tornar del Perú d'on fins llavors havia estat virrei. Abans d'acavar la seva construcció morí, i el palau va ser habitat per la seva vidua...d'aqui ens vé, doncs el nom del Palau, Palau de la Virreina. (Rambla, 99)